Una vegada hi havia dues amigues, moolt amigues del cole: la Júlia i la Carla.
Un dia, quan sortien de classe, s’els va acudir anar a fer un volt, ja que els seus pares tornarien tard de la feina.
Les dues amigues, van agafar l’autobús, i s’en van anar a un poblet no gaire lluny d’on vivien, a Terrassa.
Era un poble anomenat, EL POBLE DEL CASTELL PASSADÍS.
Quin nom més extrany, no? va dir la Júlia.
Bastant, va dir la Carla, però em sona molt aquest poble.
La Júlia va preguntar: fins i tot el nom?
Sí -va contestar la Carla- fins i tot el nom.
Les nenes van seguir tafanejant, al cap d’un minut d’exploració, van trobar un castell gegantíiiiiiiissim. La Júlia es va quedar
bocabadada, en canvi, la Carla, que ja s’en recordaba de tot, va dir: IMPRESSIONANT, oy? Anem. S’hi van acostar i…
Hi havia un cartell dient: “VISITEU EL CASTELL PASSADÍS”.
Les nenes van obeir l’ escrit, i van entrar.
Era un castell tot ple, pleeeenniiissim de passadissos i portes.
La Júlia i la Carla, caminaven pel castell, quan de sobte, la Júlia
va dir: Vaig a veure si hi ha una porta amb lavabo, ara torno.
La Carla es va amagar per fer-li un ensurt quan tornes. Quan va tornar, la Júlia no la trobava, i com és normal, la va començar a cridar esbojarrada: Carla! carla!! carla!!! ON ETS CARLAAA!!!!???? La Carla, quan va deixar de sentir a la Júlia,
i despres de sentir un cop bastant fort, preocupada, va sortir del seu amagatall.
On ets Júlia? -Pregunta la Carla- on ets? JÚLIAA!! on ets!? QUE T’’HAS AMAGAT!!?? Espantada, la va començar a buscar per tot arreu. Anava obrint portes mentre es perdia pels Passadissos, fins que al final va entrar a una, on hi havia mes portes, intentava d’obrir-les, però no podia, fins que en va obrir una on hi havia una escala, i va començar a pujar. La Júlia que ja estava allà, va escoltar les passes de la Carla: C-C-Carla QU-QU-QUE-E-ETS t-t-tu? Síi!! sóc joo!!!! Oh Júlia com t’he trobat a faltar. Et prometo que no et tornaré a fer cap broma d’aquestes, m’he espantat moltíiiiissim, tornem a casa. Les nenes van buscar la sortida, van trigar gairebé mitja hora en trobar-la.
Quan per fí van arribar, la Carla, esgotada es va recolzar a la paret de l’entrada. Uix, he embrutat el cartell, el va espolsar ii... en realitat, posava: “COMPTE, NO VISITEU EL CASTELL PASSADÍS” Ostres!, que tontes que em siguut!!! Ha ha ha ho hu hu he he he ho!!!!!!...
FI
Un dia, quan sortien de classe, s’els va acudir anar a fer un volt, ja que els seus pares tornarien tard de la feina.
Les dues amigues, van agafar l’autobús, i s’en van anar a un poblet no gaire lluny d’on vivien, a Terrassa.
Era un poble anomenat, EL POBLE DEL CASTELL PASSADÍS.
Quin nom més extrany, no? va dir la Júlia.
Bastant, va dir la Carla, però em sona molt aquest poble.
La Júlia va preguntar: fins i tot el nom?
Sí -va contestar la Carla- fins i tot el nom.
Les nenes van seguir tafanejant, al cap d’un minut d’exploració, van trobar un castell gegantíiiiiiiissim. La Júlia es va quedar
bocabadada, en canvi, la Carla, que ja s’en recordaba de tot, va dir: IMPRESSIONANT, oy? Anem. S’hi van acostar i…
Hi havia un cartell dient: “VISITEU EL CASTELL PASSADÍS”.
Les nenes van obeir l’ escrit, i van entrar.
Era un castell tot ple, pleeeenniiissim de passadissos i portes.
La Júlia i la Carla, caminaven pel castell, quan de sobte, la Júlia
va dir: Vaig a veure si hi ha una porta amb lavabo, ara torno.
La Carla es va amagar per fer-li un ensurt quan tornes. Quan va tornar, la Júlia no la trobava, i com és normal, la va començar a cridar esbojarrada: Carla! carla!! carla!!! ON ETS CARLAAA!!!!???? La Carla, quan va deixar de sentir a la Júlia,
i despres de sentir un cop bastant fort, preocupada, va sortir del seu amagatall.
On ets Júlia? -Pregunta la Carla- on ets? JÚLIAA!! on ets!? QUE T’’HAS AMAGAT!!?? Espantada, la va començar a buscar per tot arreu. Anava obrint portes mentre es perdia pels Passadissos, fins que al final va entrar a una, on hi havia mes portes, intentava d’obrir-les, però no podia, fins que en va obrir una on hi havia una escala, i va començar a pujar. La Júlia que ja estava allà, va escoltar les passes de la Carla: C-C-Carla QU-QU-QUE-E-ETS t-t-tu? Síi!! sóc joo!!!! Oh Júlia com t’he trobat a faltar. Et prometo que no et tornaré a fer cap broma d’aquestes, m’he espantat moltíiiiissim, tornem a casa. Les nenes van buscar la sortida, van trigar gairebé mitja hora en trobar-la.
Quan per fí van arribar, la Carla, esgotada es va recolzar a la paret de l’entrada. Uix, he embrutat el cartell, el va espolsar ii... en realitat, posava: “COMPTE, NO VISITEU EL CASTELL PASSADÍS” Ostres!, que tontes que em siguut!!! Ha ha ha ho hu hu he he he ho!!!!!!...
FI
