Una vegada hi havia unes “M” que vivien a Terrassa,però hi havia un monstre que estava en contra d´elles.Hi va haver un terratrèmol i les pobres “M” van tenir molta feina entre una cosa i l´altra.
El monstre de les banyes grosses va dir:
_Per què no voleu combatre amb mi?_ I una “M” va contestar:
_Perquè tenim un terratrèmol!!!
Després el monstre de les banyes grosses es va enfadar i va començar a trencar cases, gent per la meitat… en fi,tot el que fa un monstre. Aquell monstre respirava pel cul i tenia tres ulls,dos als pits i un al cap.Era horripilant i feia coses horroroses: matava els nens i nadons “M”.Menjava embotit de porc i poca cosa més.Feia uns pets que els podien olorar fins i tot els veïns que vivien a 10 km de distancia.No sabia res ni sabia menjar amb forquilla i Ganivet i era un pocassolta.
Un dia un nen M li va fer una patada i el monstre el va perseguir fins que el va matar . Després el monstre es va adonar que unes persones estaven vivint en pau i tranquilitat i el monstre va fer el mateix durant el reste de la seva vida ja que es va adonar que matar no era correcte i que viuria més feliç si era un monstre bo.
FI
M´ha agradat molt el teu escrit Stephen.Es nota que t´ha tornat l´inspiració fill.Un petonàs de la mare que t´estima molt.
ResponEliminael que més m'ha agradat és com descrius al Monstre!! Els detalls són importants per poder fer-nos una idea de com és. Segueix així Stephen!!
ResponEliminahola stephen molt bé estem molt orgullosos que t´agradi tant escriure, un petó i continua jugant amb les lletres (TRINI)
ResponEliminaI és clar que si, molt bé. I com diu el refrany: "tot va bé si acaba bé". (Marta Basora)
ResponEliminaOstres, quin fàstic tenir el nas al cul no?. Sempre ensumant els seus propis pets.
ResponEliminaMolt bo Stephen.
Doncs jo estic d'acord amb la Mar, Stephen. Està molt bé com descrius al monstre. Quan llegim hem de veure el que tu imagines.
ResponEliminaTambé estic d'accord amb el Pep. Un fàstic tenir el nas al cul. No s'ofega amb la seva pròpia pudor? :))